La Jackie em convida a casa de la seva familia, a Long Island (illa de l'estat de New York), on hi passen el cap de setmana els rics de la ciutat. Tothom viu en urbanitzacions a la vora de l'oceà en grans cases, tot i que la de la Jackie és de les més humils però amb veïns rics. El dissabte ens el vam passar fent esport, ella s'està preparant per una marató i va córrer 35 kms... jo la vaig seguir en bici...
The Blue Hills Reservation...
A 10 minuts de la ciutat, entre 2 grans autopistes, s'amaga aquesta reserva natural que et fa sentir en mig del no res...
La vida nocturna...
Aquest és el meu pub preferit, per 2€ pots menjar un plat de 30 aletes ultrapicants... però te n'acabes gastant 20€ en les cerveses que necessites per apagar el foc... i de tornada a casa tens aquesta recompensa en forma de paisatge...
Golfejant a Massachusetts
En Pol em reta a 18 forats i, tot i que no hem jugat a golf en la nostra vida, fem tots els forats casi en el par i acabem empatant... quina classe té aquest esport...
A les mansions dels rics...
A l'estat de Rhode Island hi passaven els estius els rics més rics de New York... m'hi deixarien viure a mi la resta de l'any?
Parlez vous anglais?
8 hores de carretera ens porten a mi i a en Pol a Quebec, l'estat francòfon de Canadà. Allà ens esperen 3 dies d'aventures sense parar. Marxem sense mapes, sense saber on dormirem i ni tan sols amb que ens trobarem... definició d'aventura.

Primer de tot ens cau una gran granissada a l'autopista, arribant a Quebec, del tamany de boles de golf que casi em trenquen el vidre i que han deixat seqüeles a la xapa.


Pel camí parem a una oficina de turisme, i nomès hi ha un camping lliure en tota la regió... que després ens trobem que és de lo més cutre (tot i que les aparences enganyen), era un camping de carabanes que hi viuen tot l'any...



El camping està a 15 minuts de Quebec City, una ciutat que combina a la perfecció l'arquitectura neoclassica afrancesada i l'arquitectura d'una urbe cosmopolita rodejada per impressionants espais naturals.






I per la nit encara és més fascinant la ciutat, ambient i llum per tots cantons que la converteixen en un espectacle visual.






Aquesta gent del Quebec és de lo més nacionalista que he vist mai, el territori és més gran que Espanya i, tot i ser Canadà, no parlen absolutament res d'anglès i la majoria d'ells pràcticament ni l'enten... tot tot tot és en francès.

Com a souvenirs em volia endur aquesta xula alfombra d'imitació, pero va resultar que no era d'imitació si no que era un llop de veritat... punt negatiu de la ciutat... però em comformo amb un castor...


Subscribe to:
Posts (Atom)




































