De Boston a La Garriga... tenen més coses en comú de les que mai m'hauria imaginat! Unes quantes fotos del pis...
Els voltants del pis...
Marroc...
Un dels millors viatges fins al moment, el Marroc, un país molt próxim però molt diferent. Aventura total per les grans muntanyes de l'Atles i per l'inmens desert del Sahara. Pol Ramos company de viatge, tot un crack...
Cap als Atles, objectiu: el Yebel Toubkal, el pic més alt de Nord Àfrica amb 4167 metres. Nit al poble muntanyenc d'Imlil i segona nit al Refugi del Toubkal per poder assolir cim pel matí. 17 hores en total d'excursió acompanyats per dos britànics ben sonats, l'Adam i el Rob. Un paraís muntanyenc enmig del gran desert...
Amb unes agulletes considerables ens dirigim a la següent part del viatge, aproximació cap el desert. Passem un dia a Ouarzazate, ciutat próspera gràcies a la indústria del cinema. Surt més barat portar a 500 tibetans i rodar una escena tibetana aquí que no pas fer-ho al Tíbet...
A Ouarzazate coneixem al Mustafa, que ens convida a tota una aventura pel desert amb la seva familia de saharauis nómades. A les portes del desert, a Mhamid, ens espera el seu germà, l'Abdo, un autèntic nómada que ens porta durant 3 dies pel desert del Sàhara a conviure amb els nómades del desert. Aventura inolvidable, la inmensitat del desert, la ruta nocturna en camell, les costums de gent tant diferent...
I ja per acabar les energies fem una jornada de quads pels fangs de Ouarzazate... aquests trastos ho destrossen tot al seu pas. Vàrem ser la diversió de tots els nens de la zona, ja que un dels quads es va espatllar una bona estona...
Dos països tant propers, a un salt, però tant tant diferents...
Turquia...
9 dies de ruta per Turquia, començant a Istanbul, passant per Bodrum, Pamukkale i de tornada a Istanbul. Coincidim amb el començament del Ramadan, havent-hi cada nit moltes festes i visquent-ho molt en directe. Terra de contrastos, el nexe entre Europa i l'islam, pobresa i riquesa, modernitat i tradicions...
Autocar cap a Bodrum, al mar Egeo, poble costaner de cases blanques on els turcs van de festa i atraquen els seus yats... aqui deixen l'islam a casa i van a passar-s'ho bé.
Pamukkale, petit poble de l'interior rodejat d'altes muntanyes i manantials d'aigües calentes carbonatades que han format al llarg dels anys piscines naturals de roca blanca. Coronant aquestes muntanyes un dels complexos de runes gregues més importants, amb la piscina sagrada coronant-ho...
En busca de sensacions fortes...
Paracaigudisme a Empuriabrava, Costa Brava. Sempre buscant les emocions fortes, i aquesta era una de les que més ganes en tenia. Gràcies Pau i Pilar per ser els amics de salt més valents que tinc! La sensació és indescriptible, por només abans de saltar, durant la caiguda ment en blanc disfrutant d'una sensació nova pel meu cos. Increible (podeu veure el video aqui mateix...)
Oh yeahhh... jejeje
Recorrent el sud d'Europa...
El viatge comença a la Costa Brava, i a ulls d'una americana diu que és de lo més bonic que ha vist mai... i jo que deia que les coses d'allà a america eren les coses més boniques que havia vist mai... que estranya és la subjectivitat. Comença el tour europeu que li he preparat a la Jackie...
Colliure, a la costa catalano-francesa
Carcassone, Sud de França, ciutat medieval enmurallada dels càtars...
Lyon, la segona ciutat de França en habitants i importància cultural. La part vella de la ciutat acull centenars de restaurant "fins" de cuisine francesa... i una altra Torre Eiffel!
Bern, capital de Suïssa de tamany petit i tranquil·litat acollidora on l'Einstein va escriure la seva teoria de la relativitat. De moment una de les meves ciutats europees preferides... i a 30 minuts dels increibles Alps suïssos...
Els Alps suïssos, m'he quedat sense paraules...
El llac de Como, ple fins al límit d'aigues glaciars dels Alps i de cases senyorials on els rics descansaven de les seves vides de ciutat... fins i tot en Mel Gibson te la seva residència aqui...
Venècia, poques coses a dir, una ciutat única al món que a ningú deixa indiferent...
Venècia, poques coses a dir, una ciutat única al món que a ningú deixa indiferent...
Roma, última parada del viatge, i estem tant exhausts de no parar en 2 setmanes que caminar d'esglèsia en esglèsia es converteix en una dura lluita contra l'apatia turística...
Niça, parada técnica per recarregar les piles al conductor... 10 anys després i encara m'enrecordava dels carrers...
Les Catarates del Niàgara...
La Jackie i jo ens decidim a últim moment del divendres a passar-nos 10 hores a la carretera per anar a visitar les famoses Cataràtes del Niàgara. Espectacular viatge a través dels paisatges rurals de l'estat de Nova York, espectacular vistes dels salts d'aigua entre mig de metres de gel i neu, suportant temperatures gèlides... però va valdre la pena, segurament una de les meravelles del món.
Temporal de neu a Nova Anglaterra...
Temporal de neu a Nova Anglaterra, en poques hores arriben a caure 2 pams de neu, colapsant carreteres totalment i donant una blancor que amb el fred que fa durarà mesos al terra.
En Bono a NYC...
Visita ràpida a Nova York per veure els preparatius de nadal, i ens trobem a en Bono, no al de U2 si no a en José Bono ex-ministre, quin home més simpàtic i agradable...
Fred gèlid al Cape Cod...
Espectacular excursió al Cape Cod, una de les perles de l'estat de Massachussets i de la costa est americana. Tot i el fred gèlid (-5ºC) i els forts vents, res ens impedeix gaudir a la Maribel i a mi d'una bona caminada pel litoral i d'un bon àpat a Provincetown.
Acció de Gràcies a Long Island...
Celebració d'Acció de Gràcies (Thanksgiving en anglès) a casa de la meva amiga Jackie a Long Island, a l'estat de New York. El gall d'indi pesa 5 kilos i ens dura durant 3 dies. Per rebaixar els kilos juguem a futbol americà i tennis pels matins i anem d'excursions a veure la tardor en la seva esplendor.
Cheers...
Nit de cerveses i karaoke a un dels pubs més famosos de Boston, el Cheers (famós per la serie de televisió), allà ens fem amics dels americans ja que estaven enamorats de Barcelona i creien que coneixer a un català era la cosa més cool que podien fer...
S'acaba la tardor...
Excursió a un dels llacs on ens esperaven les últimes fulles de la tardor abans de caure.
Halloween a Salem...
Nit de Halloween a Salem, capital mundial de les bruixes, on milers i milers de persones fem el tonto disfressats pels carrers fins a mitjanit. L'esquelet gegant és el meu jefe en Paul, els altres són els meus companys catalans Chris i Maribel. Les carbasses les vaig fer amb ajuda de la Jackie...
Mount Monadnock...
El Mount Monadnock... diuen els americans que és la segona muntanya més visitada del món. La Jackie i jo hi anem a veure les ultimes fulles de la tardor, el dia es tan nítid que es poden veure 300 kms a la rodona, pero al cim fa temperatures de sota cero i el terra es relliscós ja que havia plogut el dia anterior.
La Costa Oest...
Un gran viatge de 3 setmanes a la costa oest dels Estats Units. En aquesta ocasió m'acompanya en Carles com a company de viatge. De Boston anem a New York (ja m'avorreix...), i d'allà avió fins a Las Vegas on lloguem un cotxe per recórrer no menys que 5000 kms al voltant dels estats de Nevada, Arizona i Califòrnia.
L'aventura comença a Las Vegas, ciutat dedicada sencerament al joc al vell mig d'un desert, tan gran com podria ser España i tan àrid que és fa difícil compendre com hi poden viure la gent. La ciutat és un continu de llums de neons i grans hotels luxosos on disfrutar com els rics està a l'abast dels pobres durant uns dies. Allà aprofitem per anar a 2 dels millors espectacles que es poden veure a Estats Units, el Circ du Soleil i el Blue Man Group.
L'aventura comença a Las Vegas, ciutat dedicada sencerament al joc al vell mig d'un desert, tan gran com podria ser España i tan àrid que és fa difícil compendre com hi poden viure la gent. La ciutat és un continu de llums de neons i grans hotels luxosos on disfrutar com els rics està a l'abast dels pobres durant uns dies. Allà aprofitem per anar a 2 dels millors espectacles que es poden veure a Estats Units, el Circ du Soleil i el Blue Man Group.
La Vall de la Mort, entre Nevada i Califòrnia, un gran desert franquejat amb muntanyes de fins a 3000 metres d'alçada. En aquest desert s'hi troba el punt més enfonsat d'Estats Units (80 m sota el nivell del mar) i s'hi registren les temperatures més altes d'Estats Units. No hi ha vida, no hi ha aigua, per no haver no hi ha ni vent, nomès un zumbit a les orelles de silenci absolut. Un espectacle de la natura, la bellesa de les coses inerts.
El Gran Canyó del Colorado, a l'estat d'Arizona, 1000 kms de riu serpentejant pels grans canyons que ha format en milers i milers d'anys. Un espectacle visual de vermells, una sensació abrumadora d'inmensitat, una de les millors excursions que he fet encara que ens diluviés a mig camí.
San Diego, ciutat de Califórnia que fa frontera amb Tijuana, Mèxic. Allà tot és diferent, la gent amb una vida cómoda disfruta dels plaers de bones platges i bon temps.
San Juan de Capistrano, punt estratégic per a la conversió dels natius americans al cristianisme per part dels espanyols.
Los Angeles, megàpolis amb milions d'habitants amb molt poc encant, lúnic encant que té es que hi pots trobar de tot, des dels barris més depriments fins als més luxosos. Hollywood rebosa cutreria, el downtown fa por i les platges no tenen massa carisma a no ser que siguis ric i hi tinguis una casa. Conclusió: si ets ric és un gran lloc on viure.
Monterey, petita ciutat lluny de Los Angeles enclavada en un paratge natural envejable, el Big Sur, un conjunt d'acantilats on la fauna marina hi viu amb tranquilitat.
El Muir Woods, parc milenari que acull exemplars de sequoyes de fins a 2000 anys d'edat, tan altes i tan amples que perds el sentit de la proporcionalitat.
San Francisco, una de les ciutats amb més encant dels Estats Units, una gran badia amb grans ponts com el Golden Gate i carrers empinats que pugen i baixen per les seves colines. Amb el seu microclima especial la converteix en una ciutat freda i boirosa, pero aixó no impedeix que la gent disfruti pels seus parcs i carrers, fins i tot una colonia de lleons marins s'hi ha establert des de fa 20 anys a un dels molls més turístics del port. Allà hi trobem també la pressó d'Alcatraz on l'arxifamós Capone hi va estar tancat amb bona conducta. La ciutat també és coneguda per la seva comunitat gay i és la ciutat més liberal de tots els Estats Units, tot i que a mi em va sorpendre per ser la ciutat amb més indigents del país.
El parc de Yosemite, a Califórnia, una de les meravelles naturals del món, amb muntanyes tan altes que no deixen passar els núbols i a banda i banda només hi han grans extensions desèrtiques.
The White Mountains...
Excursió a les White Mountains, a 3 hores de Boston, unes muntanyes part de les Apalatxes on la fauna i la flora no han canviat gens des que hi passejaven els indis. M'hi acompanyen dos bons amics, la Jackie i l'Steve (que són germans)
Visita de la familia
La familia em visita durant 10 dies i les porto a veure com no New York, que tot i ser la cinquena vegada que hi vaig em resulta igual de fascinant i aquest cop dormo de luxe a un hotel prop de la 5ena avinguda amb el carrer 42...
Long Island, NY
La Jackie em convida a casa de la seva familia, a Long Island (illa de l'estat de New York), on hi passen el cap de setmana els rics de la ciutat. Tothom viu en urbanitzacions a la vora de l'oceà en grans cases, tot i que la de la Jackie és de les més humils però amb veïns rics. El dissabte ens el vam passar fent esport, ella s'està preparant per una marató i va córrer 35 kms... jo la vaig seguir en bici...
The Blue Hills Reservation...
A 10 minuts de la ciutat, entre 2 grans autopistes, s'amaga aquesta reserva natural que et fa sentir en mig del no res...
La vida nocturna...
Aquest és el meu pub preferit, per 2€ pots menjar un plat de 30 aletes ultrapicants... però te n'acabes gastant 20€ en les cerveses que necessites per apagar el foc... i de tornada a casa tens aquesta recompensa en forma de paisatge...
Posta de sol pel port de Boston...
Passejant pel port de South Boston en busca d'una bona posta de sol
Golfejant a Massachusetts
En Pol em reta a 18 forats i, tot i que no hem jugat a golf en la nostra vida, fem tots els forats casi en el par i acabem empatant... quina classe té aquest esport...
A les mansions dels rics...
A l'estat de Rhode Island hi passaven els estius els rics més rics de New York... m'hi deixarien viure a mi la resta de l'any?
Parlez vous anglais?
8 hores de carretera ens porten a mi i a en Pol a Quebec, l'estat francòfon de Canadà. Allà ens esperen 3 dies d'aventures sense parar. Marxem sense mapes, sense saber on dormirem i ni tan sols amb que ens trobarem... definició d'aventura.
Primer de tot ens cau una gran granissada a l'autopista, arribant a Quebec, del tamany de boles de golf que casi em trenquen el vidre i que han deixat seqüeles a la xapa.
Pel camí parem a una oficina de turisme, i nomès hi ha un camping lliure en tota la regió... que després ens trobem que és de lo més cutre (tot i que les aparences enganyen), era un camping de carabanes que hi viuen tot l'any...
El camping està a 15 minuts de Quebec City, una ciutat que combina a la perfecció l'arquitectura neoclassica afrancesada i l'arquitectura d'una urbe cosmopolita rodejada per impressionants espais naturals.
I per la nit encara és més fascinant la ciutat, ambient i llum per tots cantons que la converteixen en un espectacle visual.
Aquesta gent del Quebec és de lo més nacionalista que he vist mai, el territori és més gran que Espanya i, tot i ser Canadà, no parlen absolutament res d'anglès i la majoria d'ells pràcticament ni l'enten... tot tot tot és en francès.
Com a souvenirs em volia endur aquesta xula alfombra d'imitació, pero va resultar que no era d'imitació si no que era un llop de veritat... punt negatiu de la ciutat... però em comformo amb un castor...
Subscribe to:
Posts (Atom)
